Què busca un comprador francès en un anunci
Un comprador francès busca primer si l'immoble té ànima, i després comprova que la compra s'aguanta. Les dues lectures són successives, no simultànies: un anunci que no passa la primera no arriba mai a la segona.
El que mira primer
-
L'immoble, mostrat en detall
Parquet, rajoles antigues, motllures, alçada de sostre, època de construcció. En un immoble antic, un anunci que només mostra volums el deixa fred.
-
El barri, amb el seu nom
No «zona dinàmica», sinó el nom del barri i el que hi ha: el mercat, l'estació, l'escola. Comprovarà el preu per metre quadrat de la zona abans de trucar-li.
-
La seguretat del procediment
Fora de França és el filtre decisiu. Vol l'equivalent del notari, els terminis i qui redacta què. Una garantia verbal no substitueix un document.
-
El cost total i el que torna cada any
Preu, impostos, honoraris, obres, i després taxes i despeses. Refà el càlcul, i una diferència inexplicada amb el mercat local ho atura tot.
Les mancances que bloquegen
- Fotos que mostren volums però cap detall de l'immoble.
- Un barri descrit amb adjectius en lloc del seu nom.
- Un procediment estranger explicat de paraula i enlloc per escrit.
- Un preu sense les despeses, o despeses anuals absents.
- Una diferència amb el mercat local que l'anunci no justifica.
La paraula que convé conèixer
«Cachet» (el que dona ànima a un immoble): la paraula no té equivalent exacte en altres idiomes i reparteix els immobles en dues piles. Un immoble sense cachet no queda descartat, però aleshores ho ha de compensar amb el preu, la ubicació o el potencial, i l'anunci ho ha de dir.